QUI SOM?

EQUIP DIRECTIU

L’equip directiu està format per Guillem Valls i Aldo Frediani, que en són els fundadors i els responsables.

Espai Feminista > Gina Rigol

Premsa > M.Cinta Sala i Tornés

Community Manager > Jofre Santfeliu

Decàleg Republicà

I ~ El gènere periodístic que definirà el segle XXI és l’entrevista. Ens calen referents que ens ajudin a entendre la complexa realitat dels nostres temps, veus republicanes autoritzades. Vivim immersos en un mar de discursos en els quals la paraula està esgotada.

II ~ Els nostres punts de partida són l’1 d’octubre, un dia que va significar un punt de no-retorn per avançar cap a una nova República, i l’onada actual de referèndums sobre la monarquia que s’estan celebrant a diferents universitats d’arreu de l’Estat.

III ~ Sabem que l’eina més poderosa és l’empatia. Posicions que semblaven molt allunyades, si es comuniquen correctament, es van apropant. És l’única manera que la gent reaccioni. Per aquest motiu totes les entrevistes es traduiran a l’espanyol.

IV ~ La nostra publicació és un cas de supervivència pròpia. Neix per conscienciar de la repressió que pateixen la ideologia i els valors republicans a l’Estat. Neix per ser un espai de reflexió, per no oblidar, perquè la gent es responsabilitzi i per transformar.

V ~ Volem ser una recepta contra l’extrema dreta. ExRep vol plantar cara a l’auge electoral d’aquests nous partits, despullant la seva estratègia populista i deconstruint el seu discurs. L’actual context espanyol és un terreny fèrtil per als partits populistes, tant de dretes com d’esquerres. Cal canviar l’adob per al debat de les idees.

VI ~ Aspirem a convertir-nos en un projecte d’agregació d’actors amplis, de visions republicanes plurals i de projectes compartits, amb l’objectiu per generar un nou marc de referència al voltant de la idea de República i dels valors republicans.

VII ~ A ExRep estem compromesos amb el feminisme. La temàtica feminista és un dels temes que marcarà el segle XXI i serà també una de les nostres principals apostes. Publicarem entrevistes en clau feminista i dedicarem un Observatori Feminista obert a anàlisis crítiques i opinions sobre qüestions que preocupin els nostres lectors i lectores.

VIII ~ Cal apoderar la ciutadania digitalment i tecnològicament per avançar cap a una nova república digital, sempre a través de la participació ciutadana. Catalunya té un teixit social molt potent i el món digital és la millor manera d’organitzar-se.

IX ~ ExRep vol ser un antídot contra les fake news. Avui dia el format digital té un abast infinit i les xarxes socials estan esdevenint eines de manipulació massiva. Ens comprometem a combatre les fake news amb l’excel·lència de la feina periodística.

X ~ Volem ser una publicació oberta a tothom, a tots aquells republicans convençuts o per convèncer, que no abandonin el vaixell i ens acompanyin en aquest llarg viatge.

Guillem Valls
Octubre Republicà de 2018

Article Fundacional

Recordo un fragment del programa Salvados en què Jordi Évole parlava amb cinc destacats dirigents polítics espanyols sobre República o Monarquia, tema tabú al Regne d’Espanya. Aquesta idea ve reforçada pel fet que, inicialment, el presentador va proposar una votació secreta que va ser rebutjada per l’habitual actitud xulesca de Miguel Ángel Revilla.

L’únic tertulià dels cinc que va mostrar-se públicament favorable a la República fou Teresina Armengol, dona, socialista i presidenta de les Illes Balears.

Malgrat aquest esperpèntic panorama polític espanyol, la Monarquia té els dies comptats a Catalunya, però també a Espanya. Es tracta d’un mer tema generacional. L’arribada de la República, primer a Catalunya i més tard a Espanya, és només qüestió de temps.

Les consultes sobre una o altra opció a diferents universitats espanyoles, han representat un far de llum i una prova tangible d’aquesta dinàmica.

El PSOE és aferrissadament monàrquic, però la majoria dels seus votants estan a favor d’una República. Com passa sovint en aquest país, hi ha una distància insalvable entre els votants i els seus representants. La societat civil va per davant dels polítics.

La dada més surrealista, segons una recent enquesta d’Ipsos Global Advisor, és que un 52% dels espanyols vol un referèndum per determinar el futur de la Monarquia a Espanya. A més, segons aquesta mateixa enquesta, el 63% dels espanyols entre 25 i 34 anys són favorables a la votació, seguits pel grup d’edat de 15 a 24 anys, amb un 58%.

Recentment, el famós CIS de Tezanos, preocupat per les dades que posaven de manifest l’estudi anterior, va considerar que ja no es pot preguntar sobre Monarquia o República “perquè no està a l’agenda de la gent”. Un escàndol en tota regla que gairebé no ha tingut cobertura en els mitjans estatals.

El quart poder espanyol és clau per sostenir el règim del 78 que agonitza per totes bandes. Calen nous mitjans de comunicació valents, lliures de línies editorials interessades i connivència amb els poders fàctics, que projectin aquest debat a tot l’Estat.

A Catalunya s’ha parlat força de República però tinc el convenciment que s’ha parlat molt poc de què significa la República per a la gent. Ho veig com un gran dèficit del projecte republicà. La gent necessita saber què hi ha darrera la paraula “República”.

Per tot això, us convido a descobrir Entrevistes X la República, a Twitter @EntrevistesXRep, un nou mitjà per avançar cap a aquesta nova República que estem construint entre tots i totes.

A través d’entrevistes en profunditat a persones clau de l’ecosistema republicà, el lector podrà esbrinar perquè serveix la República, i cap a quin tipus de societat ens conduirà. Els lectors ja poden descobrir les idees republicanes de referents com Toni ComínClara PonsatíLluís PuigMartí AngladaLiz CastroRamón CotareloFelip PuigJosep Costa, i les Pistes per la República que cadascú d’ells ens recomana per avançar-hi.

També hi trobareu l’aposta pel feminisme a l’Espai feminista, amb una primera entrevista a Lucy Rodríguez, sindicalista i política d’Ahora Canarias, i un interessant Diàleg Republicà entre l’activista balear Jaume Sastre i el periodista valencià Francesc Viadel.

 

Guillem Valls
1 de maig de 2019