Entrevistes per la República va entrevistar al president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, al Parlament de Catalunya

 

Albert Batet ha estat sempre independentista? Recorda en quin moment se nadona que és un independentista convençut?

Tinc 41 anys i ho he estat sempre. Almenys, en sóc conscient des de l’any l’any 1992, quan tenia 12 anys. A casa dels pares tenia una senyera enorme però la meva primera estelada es remunta l’any dels Jocs Olímpics. Recordo que la flama olímpica va passar per Valls i la JNC va repartir estelades. Encara en guardo una a casa, una estelada cosida amb fil.

Per tant, no és que hagi tingut un punt d’inflexió perquè sempre he volgut la independència de Catalunya. El que sí que he vist és el canvi produït en la generació dels meus pares. No és que no volguessin la independència, però la percebien com a inconcebible, inimaginable. I com que així ho creien, en el moment que van veure les primeres passes endavant del President i el recorregut del President Puigdemont, la comencen a veure com una possibilitat. Per tant, segurament ja tenien un sentiment, que mai havien expressat a les urnes ni a nivell públic, que emergeix quan sembla que la independència pot ser real. Això ho he detectat en la generació dels meus pares, però en la meva… vaja, a mi a la universitat ja em deien “l’independentista”. Hi havia professors que feien exposició pública de la meva posició independentista.

“No és que hagi tingut un punt d’inflexió perquè sempre he volgut la independència de Catalunya. El que sí que he vist és el canvi produït en la generació dels meus pares.”

 

Vostè que ha format part de l’equip negociador de Junts per Catalunya sobre quin havia de ser l’acord conjunt amb ERC davant la inhabilitació del president Quim Torra… Com va anar? Hi ha hagut lleialtat?

El primer punt sobre aquesta qüestió, seria deixar clar que és inacceptable que l’Estat espanyol hagi inhabilitat el president de la Generalitat i, encara més, en una situació de pandèmia com l’actual. Estem vivint una situació econòmica gravíssima, sense precedents, i amb conseqüències socials palpables. Es pot copsar en tots els indicadors de diferents àmbits, i sobretot en l’elevat índex d’aturats. Per tant, els dirigents de l’Estat espanyol són uns irresponsables per haver inhabilitat el President de la Generalitat, la màxima autoritat del país, deixant un govern sense president.

Davant d’aquest fet, és evident que havíem de donar una resposta a nivell institucional en el sentit de quina direcció prendríem. Des de Junts per Catalunya vam entendre que la resposta s’havia de consensuar amb els partits que teníem la coalició de govern. Som aliats. I si ho som, ens entenem i funcionem com a tal, hem de tenir confiança i treballar amb lleialtat. Som partits diferents però tenim un objectiu comú i compartit que no és altre que el de la independència de Catalunya. Per tant, això ens ha d’obligar a tots, des del punt de vista de l’autorresponsabilitat, i encara més, en un moment com l’actual. S’ha d’actuar lluny del partidisme i a favor de la responsabilitat i el sentit de país.

“S’ha d’actuar lluny del partidisme i a favor de la responsabilitat i el sentit de país.”

 

Però això no es fa difícil quan fa poc el diputat Gabriel Rufián fa un tweet afirmant que la campanya del 14F serà la cursa electoral més bruta de la història? Es pot combatre la pandèmia conjuntament en un govern en el qual s’ha declarat una “guerra oberta” entre els seus socis?

Nosaltres aquí no hi entrarem. No respondrem a aquest tipus de manifestacions, no entrarem en un pim, pam, pum, perquè ens hi obliga la situació actual de pandèmia i la situació de país, la repressió que patim. També per un exercici de responsabilitat, de coherència, de solvència i de confiança en la societat.

Aquestes situacions de crisis greus es resolen amb una cadena de responsabilitat. No només de la política. També depèn de la societat civil. No depèn d’un partit sinó de tots, dels que estan al Govern i dels que estan a l’oposició. I és evident que aquesta cadena de responsabilitat ha de venir generada per una cadena de confiança, precedida per una cadena de solidaritat.

Perquè és evident que s’han de prendre mesures i decisions que són dures. Però que s’han de prendre i necessiten del concert de tothom. Han de ser dialogades, escoltades i compartides. Això vol dir fer política. Bona política. I entendre que ERC, la CUP, el PDeCAT… som partits aliats. I que entenem que poden tenir un mateix objectiu que és la independència. I tenim actius diferents. Junts per Catalunya té el President Puigdemont, en Jordi Sànchez, en Josep Rull, en Jordi Turull, en Quim Forn, en Toni Comín…i d’altres. Tenim aquests lideratges.

“ERC, la CUP, el PDeCAT… som partits aliats. I que entenem que poden tenir un mateix objectiu que és la independència.”

 

Què proposa fer JxCat si s’aconsegueix superar el 50% dels vots?

Hi ha dues línies. Crec que el President Puigdemont les ha deixat molt clares. La primera és que el nostre projecte polític es basa en la solvència i la independència. No només podem gestionar la situació a Catalunya des d’una vessant de gestió i solvència, del tot necessària per fer front als temps que vénen, sinó que també hi ha d’haver l’escenari de la independència. Com tampoc no només podem gestionar l’escenari de la independència sense tenir en compte que cal solvència. Per tant, aquest és el nostre projecte polític. A la papereta i la butlleta de Junts per Catalunya hi hauran aquests dos objectius. Si a més a més, en aquestes eleccions assolim un 50 per cent de vots independentistes, i donant valor al fet que els ciutadans exercint el seu vot hagin assolit aquesta fita, haurà de tenir conseqüències. Llavors no es podrà dir que no som suficients. Per tant, el primer objectiu és assolir-ho i, si ho aconseguim, ha de tenir conseqüències. Si tots ens conjurem a donar importància a aquest resultat, ha de tenir conseqüències. Quines han de ser per Junts per Catalunya? Doncs entenem que hi va haver un 1 d’Octubre, que aquell referèndum està vigent i no hi ha hagut cap acord aquesta legislatura que l’hagi desfet o que hagi anat en contra dels acords presos en la legislatura del 2017. Per tant, la sobirania de Catalunya de l’1-O continua vigent i, per altra banda, hem d’aconseguir que això tingui un reconeixement internacional. Hi ha molts estats que han aconseguit la independència per aquesta via. Molts estats ho són de facto. Però també hi ha estats que els han reconegut i d’altres no. Per tant, dins d’aquesta dinàmica, d’aquesta línia, nosaltres hem de treballar per al reconeixement internacional de Catalunya com a República Catalana. En el moment que hi hagi algun estat del món que ens reconegui com a subjecte polític independent de l’Estat espanyol ja haurem fet un salt qualitatiu. I això és possible i plausible.

Per altra banda hi ha tota la línia del Consell per la República, del President Puigdemont, la feina a l’exili i tota una sèrie d’aspectes que en aquesta legislatura s’han notat i evidenciat. És més important que mai poder establir els mecanismes fora del marc jurídic espanyol repressiu perquè són un topall. Quan el President Torra diu que la independència no es pot fer per culpa de l’autonomia té raó. L’autonomia i la situació actual ens aboca a una repressió. La Generalitat de Catalunya i tots els poders de Catalunya estan lligats de mans i peus. Davant d’aquesta situació, té més sentit que mai el Consell per la República del President Puigdemont a l’exili. I aquestes dues línies les hem de poder continuar treballant els pròxims quatre anys, assolint l’equilibri entre solvència i independència.

“La papereta de Junts per Catalunya el 14-F representarà la solvència i la independència”

 

Per tant han de ser unes eleccions plebiscitàries?

Plebiscitàries ho són totes les eleccions perquè totes són decisives. A l’any 1932, la República espanyola i catalana es va proclamar en unes eleccions municipals a l’any 1932. Totes són decisives i les pròximes ho són molt en el sentit que l’independentisme es juga avançar o retrocedir.

“Totes les eleccions són decisives i les pròximes ho són molt en el sentit que l’independentisme es juga avançar o retrocedir.”

 

En tot cas no shan plantejat aixecar la DUI si hi ha entesa i se superés aquest 50 per cent dels vots?

Estem en l’escenari d’aixecar aquestes dues línies i ens queden quatre anys per endavant per prendre totes les decisions polítiques oportunes. No s’ha descartat cap escenari.

 

Tenim pistes de qui serà el cap de llista de Junts?

Qui decideix són els afiliats i les afiliades. Tenim dos candidats que representen molt bé aquests dos valors de solvència i independència i, per tant, som un partit profundament demòcrata, que es creu que els afiliats i les afiliades tenen la paraula. Per tant, crec que aquest és el màxim valor que hi pot haver. Òbviament, i com va anunciar fa un dies, el President Puigdemont vol liderar el projecte, hi serà i liderarà un equip. Això ja ens dona una garantia d’èxit, de continuïtat, de solvència per continuar lluitant per la independència.

 

 

Estan condemnats a entendre’s amb ERC?

Abans que hi hagin pactes electorals, hi ha d’haver eleccions. Per tant, no ens agrada parlar d’hipòtesis.

 

Però per exemple, veuria amb bons ulls que la CUP entrés al govern?

Nosaltres sempre hem estat a la seva disposició. Va ser la CUP qui va decidir anar a l’oposició i no participar en cap element de governança política, ni a la mesa ni al govern. És una decisió seva. En tot cas, treballarem per treure una majoria independentista al Parlament de Catalunya, i això passa per un resultat exitós de Junts per Catalunya perquè és l’únic partit que garanteix dues coses. La primera és que no hi hagi un tripartit del 155. Votant Junts per Catalunya s’hi fa un mur en contra. La segona és que bloqueges un tripartit a cambio de nada, com el que hem estat veient a Madrid, que no ha aportat res. S’ha evidenciat que no ha servit per a res. Per tant, l’única força política que garanteix que no hi haurà cap d’aquests tripartits és Junts per Catalunya. D’altra banda, defensarem i lluitarem que cap vot es perdi. Perquè hi ha forces polítiques, legítimes, que no tindran representació. Nosaltres hem de garantir que tots els vots independentistes tinguin representació al Parlament de Catalunya. Creiem que el nosaltres sols només porta a quedar-se sense representació i a perdre les eleccions. I nosaltres volem guanyar- les.

“Junts per Catalunya  és l’únic partit que garanteix dues coses. Bloquejar un tipartit del 155 i un tripartit a cambio de nada.”

 

En cas que el PDCAT o fins i tot el PNC obtinguessin representació, seria una opció pactar amb aquests grups si l’aritmètica electoral ho permetés?

El partit ho és i jo seré molt respectuós amb les formacions polítiques en les quals he participat. Però em sorprèn una mica la deriva actual. Hi ha un acord congressual amb el PDeCAT, que vaig presentar jo mateix en nom de Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn i Lluís Puig, que encomanava que el partit s’aliés amb la Crida Nacional per la República. També hi ha un acord del Consell Nacional del PDeCAT, en el qual vaig intervenir per demanar que fos aprovat per unanimitat i es va fer va només amb un parell de vots en contra, que explicitava que transitaven cap a Junts per Catalunya. En aquest moment, cap d’aquests dos acords s’està duent a terme per part de la direcció del partit. A nivell personal, em sento perfectament orgullós dels meus 12 anys d’alcalde amb CiU. És més, no renunciaré mai a la vida al meu llegat com a alcalde d’un partit al qual he dedicat molts anys de la meva vida. Per tant, estic una mica sorprès per aquesta deriva del PDeCAT.

A Junts per Catalunya, tenim un lideratge molt clar que és el President Puigdemont, el dels presos polítics i el de gent amb molta solvència: alcaldes o alcaldesses, gent molt potent com les alcaldesses de Girona, Vic o Valls. Gent que representen aquesta força i aquesta energia.

“Estic una mica sorprès per aquesta deriva del PDeCAT.”

 

Vostè que ha estat alcalde i que coneix bé tant el món municipal com la vida parlamentària, creu que ha de ser el món local el que fixi les directrius de governança del dia a dia de la gent?

La política nacional sense el món local no té sentit i la política del món local ha d’intercedir en la política nacional. Això no pot ser d’una altra manera. Són dos nivells que es complementen de forma molt potent i molt positiva. No és una dicotomia. Són dues cares de la mateixa moneda.

 

Vostè que coneix bé el món casteller… Si la independència fos un castell, quin creu que seria?

Un que hi hagi d’haver molta gent, perquè no la podem fer sols. Que hi hagi moltes persones treballant-hi i amb uns lideratges molt forts. Per tant, castellers molt potents. I un castell que també sigui possible, factible, per tant que ja s’hagi fet. N’hi ha un que només l’ha fet una colla i s’ha fet poques vegades. Així que segurament em decantaria pel 2 de 9 amb folre. Necessites molta gent, una pinya molt gran però també castellers i lideratges molt forts que ho impulsin. Hi ha d’haver aquell punt d’equilibri, aquell moment essencial… Per tant, un 4 de 10 amb folre i manilles també seria una opció. És un castell difícil perquè qualsevol persona pot fallar i es pot desfer el castell i, alhora, és possible perquè l’han assolit tres colles. Per tant ho emmarcaria aquí, són coses possibles perquè altres països i colles ho han aconseguit però no depèn només d’una persona sinó que depèn d’un exercici col·lectiu.

“N’hi ha un que només l’ha fet una colla i s’ha fet poques vegades. Així que segurament em decantaria pel 2 de 9 amb folre.”

 

En quin paper es veu Albert Batet dins aquest castell a nivell figuratiu?

Sóc casteller de la colla Vella i em veig al meu lloc, també a nivell figuratiu. A sota de tot, a galeres, a portar peus. He fet més castells però aquest és el meu lloc i no desitjo el paper de cap de colla. És pitjor ser cap de colla que alcalde de Valls, és molt complicat. Em veig a sota, a portar peus, a la pinya amb la gent. Hi ha quelcom més bonic que veure un castell, que és viure’l.

I viure’l des de dins, perquè no el veus però sents la música, sents la gent, sents l’emoció, veus com creix el castell des de dins. Per a mi, això és encara millor.

 

Per acabar aquest bloc casteller. Si la independència fos un castell en quina situació està?

L’1 d’Octubre vam carregar junts el castell de la independència, ara junts l’hem de descarregar. Hem d’acabar la feina.

 

~