Entrevistes per la República ha entrevistat l’exconsellera de Salut Marina Geli per parlar de l’actual crisi sanitària del Covid-19

~

Què n’opina de la gestió de la crisi de la pandèmia del coronavirus a nivell d’Estat? 

MARINA GELI (@marinageli): En primer lloc tenim una epidèmia per un nou coronavirus entre humans que està generant una pandèmia sense precedents. Probablement després del brot declarat a la Xina, l’OMS i la Unió Europea van infravalorar els efectes a la resta del món durant les primeres setmanes de gener. Coneixem els coronavirus habituals que normalment tenen comportaments lleus d’infeccions respiratòries. L’any 2002, la pneumònia SARS, no va passar a pandèmia sinó que va originar un focus epidèmic important a la Xina.

Davant tantes incerteses la política és sempre difícil. Considero que l’Estat va cometre un error de càlcul durant el mes de gener i febrer. El primer cas a Espanya va ser el 31 de gener. Des del meu punt de vista, la centralització de les competències sanitàries i el retard en els confinaments territorials  són els errors.

Considero que l’Estat va cometre un error de càlcul durant el mes de gener i febrer”

“La centralització de les competències sanitàries i el retard en els confinaments territorials són els errors”

 

Li agradaria estar a primera línia política en aquests moments? Ho troba a faltar?

Sempre vull posar-me en la pell dels polítics en moments de tanta incertesa. Hi ha moltes variables i, finalment, el poder també genera solitud. Des de fa més de cinc anys, estic en l’àmbit docent, a la Universitat de Vic-Central de Catalunya. Tinc una visió sistèmica i de metgessa del sistema sanitari, de salut i social. La política, especialment de salut en el sentit ampli, és la meva vida.  Tanmateix, durant el temps que presidia la Federació ONG SIDA de Catalunya, em vaig adonar que també fèiem política des de la societat civil.

“El poder també genera solitud”

 

Ha fet una bona gestió el Govern de la Generalitat? S’han comès errors?

El primer cas a Catalunya és del 25 de febrer. L’OMS no decreta pandèmia fins el 13 de març. El Govern d’Espanya havia d’haver convertit el Consell Interterritorial de Sanitat en la veritable autoritat política i tècnica. Potser ja des del gener o principis de febrer podíem haver actuat concertadament. Liderar la crisi sanitària, social i econòmica és el nord del Govern de la Generalitat.

“El Govern d’Espanya havia d’haver convertit el Consell Interterritorial de Sanitat en la veritable autoritat política i tècnica”

 

Quines són les principals mancances del nostre sistema sanitari? Caldria reforçar-lo d’una manera diferent un cop passada aquesta crisi sanitària?

En primer lloc, la gran dificultat del sistema sanitari de Catalunya és el seu finançament. Aquesta mancança és atribuïble, sobretot, al fet de no tenir el control dels ingressos com els estats o, com a mínim, el model Basc.

En segon lloc, tenim un sistema sanitari sòlid, amb grans professionals solvents i compromesos, molt comunitari i descentralitzat, però que requereix una adaptació a les necessitats i instruments actuals. Amb la crisi, la digitalització del sistema ha ajudat extraordinàriament. No obstant, en l’era digital serà necessari fer sistemes de vigilància epidemiològica i aconseguir una veritable integració social i sanitària.

“La gran dificultat del sistema sanitari de Catalunya és el seu finançament”

 

En aquesta crisi, quines haurien de ser les prioritats?

Primerament, adaptar el sistema sanitari per atendre especialment els pacients crítics. Catalunya està passant de 600 llits de crítics a més de 2.000 ja que la principal complicació és el distress respiratori i la necessitat de ventilació assistida. Requereix disposar de respiradors, de tot el material i personal sanitari. Les mesures de confinament actual per mitigar l’expansió i trencar les cadenes de transmissió tenen un efecte positiu per no tensionar més el sistema sanitari per permetre atendre les patologies habituals a més del Covid-19. El funcionament del 061, apps,… ajuda a disminuir la presencialitat i a donar informació a les persones i poder-ne fer un seguiment.

D’altra banda, cal saber el nombre real d’infectats (proves d’antígens, PCR) i de persones assimptomàtiques immunitzades (anàlisi serològic d’anticossos IgG i IgM) que no tenen capacitat de contagiar-se ni de contagiar. Un altre problema és la mancança de reactius per les dos necessitats. La ciència ha seqüenciat el genoma del virus causant de la Covid-19 en un mes i ha possibilitat fer reactius. Probablement a Catalunya ja tenim més de 100.000 persones infectades i moltes més d’immunitzades.

També cal tenir en compte els grups vulnerables. Els àmbits residencials, sobretot els geriàtrics, són una gran prioritat sanitària i social. Sense obviar les llars, residències de persones amb malaltia mental, discapacitat, infància-justícia, presons… La falta de sanitarització de les residències i la manca de material de protecció generalitzat estan dificultant l’atenció. Finalment, s’ha de prevenir al màxim possible la crisi social en el present i a mitjà termini.

 

Quin paper ha de jugar la conselleria de Salut?

El Departament se Salut és el pal de paller de la crisi i cal fer actuacions en tots els àmbits de salut pública, assistencial i sociosanitària. En salut pública, i la Llei del 2009 ho ordena, la conselleria presideix la comissió interdepartamental  i interadministrativa, disposa de consell assessor i ha de tenir a l’abast sistemes informació epidemiològics i assistencials. S’han de prendre decisions polítiques basades en evidències o informació tècnica adaptades al context de cada moment.

 

Ara la pregunta del milió. S’hauria pogut preveure o actuar abans? 

Vist en perspectiva, durant mes de gener havíem d’haver fet més previsió, molts més tests de cribatge poblacional i a casos sospitosos. Potser s’estava pensant en casos importats i no es va saber detectar focus ja existents. Ara també compraríem o fabricaríem tot el material de protecció, tests, respiradors, material per a pacients crítics… 

 

Com s’explica que Itàlia i Espanya siguin els països de la UE més afectats? 

No sabem quins són els motius que fan que els principals focus siguin a Itàlia del Nord, i a Espanya, especialment Madrid, Catalunya i País Basc. Més mobilitat, més concentracions urbanes, més intercanvis, el clima, la contaminació… Menys tests inicials per detectar focus i intentar-los aïllar. S’hauran d’esperar els resultats dels estudis en curs i un cert temps que en permeti la perspectiva.

 

S’atreveix a fer un pronòstic de quan s’acabarà l’epidèmia? La solució d’aquesta crisi vindrà només del món sanitari? Quines mesures polítiques cal que s’implementin urgentment per tal de poder superar-la? 

Les previsions de quan sortirem de la crisi són incertes davant de la immunització a escala local i mundial d’un nou virus. Quantes persones estan immunitzades a Catalunya, amb anticossos sense ser contagiosos i poder contagiar? Quines mesures de desconfinament parcial i total es prendran? Probablement des de maig fins als mesos d’octubre a novembre, hi haurà una treva amb brots controlables. No sabem el període immunització de les persones. Si arriba la vacuna del coronavirus tindrem capacitat de control, igual que si hi ha medicaments efectius curatius o preventius de la gravetat. La ciència, a escala mundial, avança molt més àgil que fa alguns anys. 

Ara s’haurà de treballar per mitigar els efectes de la crisi econòmica a nivell personal i familiar perquè les desigualtats poden créixer en un moment que ja existeixen. Entorn del 20% de la població es troba en situació de pobresa o risc de pobresa. 

“Probablement des de maig fins als mesos d’octubre a novembre, hi haurà una treva amb brots controlables”

 

L’actuació de l’exèrcit a Catalunya com a la resta d’Espanya està essent àmpliament criticada per diversos entorns de la societat. Què n’opina? Creu que es imprescindible l’ajuda de les forces armades per fer front el virus?

S’ha d’entendre que en política no hi ha enemics, o no n’hi hauria d’haver, sinó adversaris. La política hauria de ser diàleg i concertació. El llenguatge bèl·lic, i encara més en aquesta crisi sanitària, s’ha de desterrar. En les guerres hi ha enemics i aliats, en les crisi sanitàries hi ha diferències però concertació. Tothom que pugui ajudar organitzadament, com ara l’Exèrcit, ho pot fer seguint l’autoritat competent. Sempre, però més en època de crisi, la suma de política i administració, experts i societat civil, és guanyadora. Aquí és on hi ha els lideratges clau.

“En les guerres hi ha enemics i aliats, en les crisi sanitàries hi ha diferències però concertació”

 

Què li sembla el paper que està tenint la Unió Europea en aquesta crisi?

Aquesta crisi ha evidenciat la feblesa executiva de l’OMS i la Unió Europea. Caldrà repensar seriosament el govern i la capacitat d’Europa, tant en termes de salut com en termes econòmics, de fiscalitat i socials. Si l’autoritat política, basant-se en l’evidència i el coneixement hagués determinat què calia fer en cada moment adaptat a cada territori, sumant esforços i amb transparència, no estaríem aquí.

“Caldrà repensar seriosament el govern i la capacitat d’Europa, tant en termes de salut com en termes econòmics, de fiscalitat i socials”

Les crisis, quan passen, ens donen una orientació de les nostres fortaleses i febleses. Fan que aquells que hagin de liderar les reformes puguin millorar el futur.

 

~