Santiago Espot:

“Com que sóc deixeble de Carles Muñoz Espinalt, recomanaria conèixer la seva obra i, concretament, el seu volum L’Obra Escrita editat per El Llamp l’any 1986. Ara es pot trobar a Amazon o llibreries de vell i ens servirà per poder-nos conèixer a nosaltres mateixos, saber quines són les nostres virtuts i les nostres febleses com a poble, i així poder esmenar les darreres. Sense un canvi de mentalitatla independència de Catalunya trigarà a arribar i, aquest canvi, passa fonamentalment per refer el nostre caràcter col·lectiu com a poble.”

 

Carles Muñoz Espinalt fou un grafòleg, psicòleg, pensador català i un dels grans herois de l’independentisme català en la lluita contra el franquisme. Autor de 44 llibres, centenars de conferències i cursos. A Obra Escrita (1986) hi apareixen els textos del fundador de la Psicoestètica reunits en un sol volum.

L’obra de Carles M. Espinalt és una fita bàsica per al coneixement del pensament independentista des de fa més de quaranta anys. Com a psicòleg i, alhora, català, Espinalt ens ensenya que, sense una coherent interpretació de si mateix i del poble on hom s’arrela, ningú no pot tenir la personalitat desitjada.

Com bé explica Ramón Alcoberro al seu blog “Filosofia i Pensament”, la teoria psicològica d’Espinalt s’anomena ‘Psicoestètica’ i exposa que la idea li vingué un dia en què va observar que ell mateix es posava nerviós quan, en afaitar-se, no aconseguia que les dues patilles li quedessin al mateix nivell. D’aquí neix la seva convicció que l’home necessita artificis i una bona autoimatge personal per sentir-se motivat i per actuar, tant en la vida personal com en la política.

La psicoestètica fou, en origen, una teoria psicomorfològica que ensenyava a ‘composar-se la figura’. En bona part implica una adaptació d’algunes idees de la Gestalt a la imatge personal. Espinalt definia la psicoestètica com a: ‘ciència que estudia l’home a través dels artificis que aquest necessita per sobreviure i autoafirmar-se’. Posteriorment ell mateix l’aplicà a la política que considerava decadent per manca de ‘formació del caràcter’. No li interessava especialment la bellesa, sinó el caràcter i dóna per suposat que una persona que sigui capaç de transmetre un caràcter més decidit, més harmònic o més agradable, serà considerat també més positivament.

Segons la teoria psicoestètica la majoria dels individus pateixen tres temors (i) el temor al canvi, (ii) el ridícul i (iii) el temor a no tenir identitat. Al mateix temps es fixen tres objectius (i) fugir de la monotonia i fer acceptable el canvi, (ii) agradar i ser acceptat per aconseguir atraure positivament i (iii) ser reconegut com a individu per singularitzar-se. Autoimatge i lideratge són dues variables que sempre van juntes. En paraules del propi Espinalt: ‘El ser humà no existiria sense un sistema d’artificis. Mancat d’ells ja no viuria ni el mamífer que li fa de suport. No cal que ningú arrufi el cas quan diem que l’home és un vestit’.

~

 

FITXA DEL LLIBRE:

Obra Escrita

Autor: Carles Muñoz Espinalt

Editorial: Editorial El Llamp

Web: Enllaç al llibre

Pàgines: 832 | Preu: 23€

Temàtica:  Psicoestètica | Psicologia | Independentisme

~