“El llibre d’El conte de la serventa, de Margaret Atwood (1985). Has de tenir molt clar on pots arribar si et despistes. Les idees guays ja les podem tenir, però hem de vigilar molt on podem arribar. El que m’agrada d’El conte de la serventa, més enllà que em sorprengui que està escrit als anys 80, és que vivien així, com nosaltres. I de cop i volta van anar passant coses, i van entrar repressions, però vivien com vivim nosaltres. I trobo molt necessari recordar que tot el que ha passat de dolent a la humanitat partia d’una situació en què semblava que tot anava bé. És molt pal, perquè això vol dir que sempre has d’estar alerta, però és que socialment sempre has d’estar alerta. És molt difícil avançar i molt fàcil tornar endarrere.”