Europa, segons la mitologia grega, fou l’amant de Zeus i la deessa de la Lluna. El déu de déus, enamorat d’Europa, adoptà la forma de bou blanc i segrestà Europa portant-la a la illa de Creta, on la convertí en reina i tingueren tres fills: el Rei Minos de Creta, Rhadamanthus i Sarpedon, que acabaren sent els jutges de l’Inframon al morir. El seu nom, del grec Εὐρώπη, significa “que veu lluny”, i és que des de la perspectiva de l’antiga Mesopotàmia, Europa era on es ponia el sol, per sortir l’endemà des d’Àsia, també una dona: l’esposa de Prometeu, fill de tità i guardià del foc.

Les dones sempre han sigut un pilar fonamental tant a la història, com a la política, la cultura i la societat, però aquest rol ha ocupat sovint un segon pla. El feminisme, segons l’Institut Europeu per la Igualtat de Gènere (EIGE), és “aquell compromís polític i moviment social que denuncia les relacions de poder desigual i l’opressió i explotació de les dones en el patriarcat sota les seves diverses fases històriques del model de producció, i que exigeix canvis polítics i socials perquè les dones puguin desenvolupar-se i participar plenament en la societat”. L’objectiu final del moviment feminista és una posició d’igualtat entre els homes i les dones, eliminant tot i qualsevol tipus de discriminació per motius de gènere i sexe. El feminisme vol posar en primer pla les dones i que se les reconegui honestament pel que són i el que fan, ni més ni menys.

“El feminisme vol posar en primer pla les dones i que se les reconegui honestament pel que són i el que fan, ni més ni menys.”

Per això el feminisme és un moviment tan transversal i amb diverses i divergents variants: feminisme marxista, feminisme liberal, postfeminisme, feminisme radical, etc. Perquè la discriminació i exclusió per motius de gènere penetra tots els sectors de la societat i per adreçar les seves causes d’arrel, tant s’ha de criticar l’organització política com els costums socials i el model econòmic.

 

I doncs, què fa la Unió Europea pel moviment feminista?

En l’àmbit econòmic, per començar, el feminisme defensa que les dones tinguin la mateixa independència i retribució que els homes i, per tant, que s’elimini la diferència retributiva – a mateixa feina, mateix sou – i que es promogui les dones a posicions de responsabilitat i dins dels òrgans directius màxims i que s’acabi amb la violència de gènere, tant domèstica, que ja agafaria una vessant més social, com laboral.

Per això, segons el Pla d’Acció 2017-2019 i la llei per la igualtat retributiva, la UE treballa per combatre la segregació a tots els sectors i ocupacions, trencar el “sostre de vidre” per les dones, procurar que no hi hagi penalitzacions per embaràs i maternitat, investigar desigualtats i combatre estereotips, i promoure associacions transsectorials per combatre la diferència retributiva.

En quant a la violència de gènere, que es defineix com violència principalment dirigida a les dones i nenes i que inclou violació, abús, mutilació genital femenina, esclavitud, casaments forçats i ciberviolència, la UE ha aprovat una directiva que obliga els estats membres a protegir les víctimes dels seus agressors en tots els estadis del procés penal. A més, ha aconseguit que les víctimes es puguin moure per tots els estats membres sense perdre la cobertura legal. També dóna suport a projectes transnacionals d’ONGs per combatre aquest tipus de violència i sensibilitzar la societat. La UE també vol acabar amb la mutilació genital femenina, per les conseqüències físiques i psicològiques que provoquen a les víctimes i perquè és una violació inacceptable dels drets de les dones i les nenes que encara és present a tretze països de la Unió Europea, incloent-hi Espanya.

A més, la Unió Europea és una plataforma per l’anivellament dels drets de les dones, un altaveu per les silenciades. És un fet que l’apoderament de les dones a Europa Occidental és major que a l’Europa de l’Est i Central. Des dels 90, els estats autoritaris postsoviètics van promoure una restauració de les “relacions de gènere tradicionals, les adequades”, introduint lleis que restringien l’avortament i la prevenció d’embaràs i retallant els drets de les dones i el seu accés al finançament. La Unió Europea, per exemple, amb projectes com EMPOWA, impulsat en aquest cas per Catalunya, promou l’emprenedoria entre les dones i el seu accés a les vies de finançament perquè puguin fer créixer les seves idees de negoci.

“La Unió Europea és una plataforma per l’anivellament dels drets de les dones, un altaveu per les silenciades.”

 

En l’àmbit polític, col·laborant amb organitzacions pels drets de les dones, la UE vol aconseguir que almenys el 50% de cada Parlament nacional estigui format per dones, perquè només així s’aconsegueix igualtat de facto. Però per aconseguir això, cal adreçar els rols socioculturals que ancoren les dones a la llar, començant per facilitar als pares l’accés a baixes paternals que siguin més equilibrades a les de les dones; passant per una major conciliació laboral-familiar; i acabant per la lluita contra els estereotips i els rols de gènere.

El moviment feminista està creixent i germinant arreu del continent i per això és clau crear les connexions transfrontereres que ajudin a igualar i anivellar els drets i llibertats de les dones arreu d’Europa, perquè sigui indiferent a quin país neixis a l’hora de determinar on podràs arribar si ets dona, perquè és una partida que es juga a casa, però també a Europa.

“En l’àmbit polític, col·laborant amb organitzacions pels drets de les dones, la UE vol aconseguir que almenys el 50% de cada Parlament nacional estigui format per dones, perquè només així s’aconsegueix igualtat de facto.”

“És clau crear les connexions transfrontereres que ajudin a igualar i anivellar els drets i llibertats de les dones arreu d’Europa, perquè sigui indiferent a quin país neixis a l’hora de determinar on podràs arribar si ets dona, perquè és una partida que es juga a casa, però també a Europa.”

 

Molts predeien que Hilary Clinton seria la primera presidenta dels Estats Units i, així, la primera presidenta d’una de les grans potències mundials. No va ser així, com tampoc sembla probable que entre avui i l’1 de novembre d’aquest any una dona es posi al capdavant de Rússia o de la Xina. Per tant, serà Europa la primera que tindrà una dona al capdavant de l’executiu, si així ho aprova el Parlament Europeu: Ursula von der Leyen. I no només això, sinó que al nivell més alt de la jerarquia europea, estarà acompanyada per Christine Lagarde al capdavant del Banc Central Europeu, la màxima autoritat monetària de la Unió. El compromís feminista de la Unió Europea és ferm i també ho ha de ser el dels seus Estats Membres.

“Europa serà la primera gran potència mundial que tindrà una dona al capdavant de l’executiu, si així ho aprova el Parlament Europeu: Ursula von der Leyen.”

 

No obstant, una flor no fa estiu i els fruits d’aquestes iniciatives i del treball de la Unió Europea només són un impuls més cap a l’objectiu feminista d’igualtat. Encara avui, només el 13% dels alcaldes i el 29% dels membres de governs regionals són dones, cosa que es tradueix en una falta de sensibilització vers els problemes als quals s’enfronten. Al món empresarial, només el 25.3% dels alts directius a la UE són dones  i els seus salaris són de mitjana un 16% menors que els dels homes. Els experts estimen que, al pas actual, tardarem 100 anys a arribar a aquest món on ser dona no sigui una cotilla. No sé vosaltres, però jo no penso esperar-me tant.

“Els experts estimen que, al pas actual, tardarem 100 anys a arribar a aquest món on ser dona no sigui una cotilla.”

 

Laia Comerma

Experta en Relacions Internacionals