Fa una setmana l’equip d’Entrevistes X la República va desplaçar-se fins a Cambridge per entrevistar a Clara Ponsatí. L’entrevista va tenir lloc al seu despatx, a la Facultat d’Economia de la prestigiosa universitat anglesa.

~

Guillem Valls (@Guillem_Valls_): Ve d’una família de tradició política… Clara Ponsatí ha estat sempre independentista?

Clara Ponsatí (@ClaraPonsati): De fet, no diria que vinc d’una família de tradició política perquè ningú més que en Raimon Obiols, que és el meu oncle, s’hi ha dedicat. Però que en Raimon Obiols sigui el meu oncle no és un fet vinculant.

 

De fet, ens interessa saber en quin moment es va produir el seu punt d’inflexió. Quan s’adona que és una independentista convençuda?

CP: Hem de distingir entre desitjos i projecte polític. Pel que fa als desitjos, ho he sigut sempre. Sempre he pensat que Catalunya és una nació i es mereix un estat. Ara, tenir la independència com un projecte polític pel qual val la pena posar-hi esforços és més recent; històricament no havia estat una activista de l’independentisme.

Per tant, probablement sóc d’aquells que van arribar a la conclusió que l’aventura independentista era indefugible a partir de la reforma de l’Estatut. I la decisió del Tribunal Constitucional em va acabar d’ajudar a refermar-ho. Jo ja no vaig votar a favor de l’Estatut. Estava en el sector de gent que després del ribot d’en Guerra i les retallades del Parlament espanyol ja m’expressava com a clarament independentista. Tot i així, no era una activista política sinó una ciutadana normal que no em dedicava a la política.

“Estava en el sector de gent que després del ribot d’en Guerra i les retallades del Parlament espanyol ja m’expressava com a clarament independentista.”

 

Aldo Frediani (@AldoFrediani): Com a economista, creu que seria viable una Catalunya independent?

CP: Ja fa temps que sabem que Catalunya és econòmicament viable com estat independent. La dificultat ve donada per la viabilitat política, atès que el partner del qual ens hem de separar és hostil i violent. Aquest és el problema, no la viabilitat econòmica sinó la política.

 

Cal superar la lógica partidista? Vostè ha estat molt crítica amb el paper d’ERC i del PdeCat en els darrers temps. Caldria dissoldre’ls temporalment?

CP: No sóc ningú per dir als partits que s’han de dissoldre, no en sóc militant. M’agradaria que tinguéssim partits polítics amb els projectes una mica més clars i amb lideratges menys “empresonats”. Crec que el que han de fer és millorar. Com totes les institucions, els partits tenen un principi i un final i en comencen d’altres. Crec  que estem en un moment molt volàtil i ja es veurà què passarà.

“M’agradaria que tinguéssim partits polítics amb els projectes una mica més clars i amb lideratges menys “empresonats.”

 

Quina opinió li mereix la Crida?

CP: La meva opinió l’he expressada clarament no participant-hi. No veig coherència entre el discurs extern i la realització del que està passant. Quan parlen d’una iniciativa de nova política, feta des de baix i per les persones, però després la realitat demostra que les iniciatives polítiques importants, com ara si aniran a les eleccions o no, qui es presentarà i qui no, etc., al final fa la impressió que es prenen en reunions a despatxos o des de la presó, les suposades bases que havien de convertir aquest moviment en una entitat política diferent i més democràtica no s’han demostrat. La prova és que la Crida ni tan sols ha discutit la seva participació a les primàries municipals, la qual cosa trobo molt decebedora. Encara que potser m’equivoco perquè estic molt aïllada físicament i no estic al dia a dia del que passa sobre el terreny.

“La meva opinió l’he expressada clarament no participant-hi. No veig coherència entre el discurs extern i la realització del que està passant.”

“La realitat demostra que les iniciatives polítiques importants, com ara si aniran a les eleccions o no, qui es presentarà i qui no, etc., al final fa la impressió que es prenen en reunions a despatxos o des de la presó, les suposades bases que havien de convertir aquest moviment en una entitat política diferent i més democràtica no s’han demostrat.”

 

Quina opinió li mereixen les Primàries?

CP: D’entrada, em va semblar que era una proposta molt bona però, d’altra banda, ja anticipava que seria molt difícil que els principals partits, PdeCat i Esquerra, s’hi volguessin implicar perquè això si que hauria significat la seva dissolució. Que els partits es facin l’harakiri, quan tenen molts interessos creats que han de seguir alimentant, és difícil que passi.

Per tant, el plantejament inicial de Primàries ha fracassat i implícitament s’han convertit en un projecte de construcció d’un espai polític alternatiu que haurem de veure com evoluciona. D’entrada tenen la meva simpatia. Neix de la base i varia molt sobre el territori. Veurem quines capacitats té de generar idees noves i d’incorporar persones valuoses. A Barcelona, els partits no s’hi van adherir i és quelcom que no sorprèn. Em va saber greu que la Crida no es prestés ni a parlar-ne. Ho vaig trobar molt trist perquè al cap i a la fi es defineixen com una alternativa diferent. Per tant, hauria d’haver estat oberta a parlar de tot això. El resultat és que el planter de candidats a Barcelona no era gaire competitiu; ja se sabia qui guanyaria. Malgrat tot, va haver-hi una participació que els organitzadors van qualificar d’extraordinària, tot i que jo no sabria com qualificar-la. M’hauria agradat veure-hi més gent amb perfils mes potents; el país els té, però no hi van ser. Crec que la gent és més aviat covarda per les aventures contra l’establishment, gairebé ningú s’atreveix a fer propostes i córrer el risc de perdre.

“El plantejament inicial de Primàries ha fracassat i implícitament s’han convertit en un projecte de construcció d’un espai polític alternatiu que haurem de veure com evoluciona. D’entrada tenen la meva simpatia.”

“M’hauria agradat veure-hi més gent amb perfils mes potents; el país els té, però no hi van ser. Crec que la gent és més aviat covarda per les aventures contra l’establishment, gairebé ningú s’atreveix a fer propostes i córrer el risc de perdre.”

 

Quan vam entrevistar Ferran Mascarell, ens va dir que les primàries partien d’un error de base.

CP: Mascarell va semblar que primer s’hi apuntava i després es va fer enrere. Crec que Germà Bel també va estar considerant-ho, però tampoc es va decidir. Suposo que tothom estava pendent del que deia Puigdemont, que no va dir res. Les crítiques que es donen per no participar són excuses. Si realment es volia assegurar que Barcelona tingués una llista imbatible i s’estava disposat a sacrificar els interessos particulars, els càrrecs de confiança, els diners, les diputacions, i un llarg etcètera, es podia haver fet. El que hem vist és que al final totes aquestes coses compten molt. També, hi ha el gran obstacle que acaba sent la coartada per tothom: que Esquerra no baixarà del burro en res que tingui a veure amb fer llistes que no siguin la seva. I això és una dada que es mantindrà  en les discussions polítiques, una temporada o potser molt de temps. Es poden fer crítiques als organitzadors, a la personalitat de Jordi Graupera… però el motiu pel qual això no va arrencar és perquè els que ja hi són tenen por de perdre el control.

“Les crítiques que es donen per no participar són excuses. Si realment es volia assegurar que BCN tingués una llista imbatible i s’estava disposat a sacrificar els interessos particulars, els càrrecs de confiança, els diners, les diputacions, i un llarg etcètera, es podia haver fet. El que hem vist és que al final totes aquestes coses compten molt.”

“Hi ha el gran obstacle que acaba sent la coartada per tothom: que Esquerra no baixarà del burro en res que tingui a veure amb fer llistes que no siguin la seva.”

 

Quina opinió li mereix el Consell de la República? Quin paper aspira a tenir-hi?

CP: Sóc membre del Consell executiu provisional perquè el president Puigdemont m’ho va demanar. Vaig assistir a l’acte públic de fundació del Consell i participo en reunions però no tinc cap encàrrec executiu. Que els projectes es concretin no està a les meves mans. Aquí estic sola i no tinc suport logístic ni polític per prendre cap mena d’iniciativa. Estic pendent de veure com es desenvoluparà i una mica sorpresa que costi tant d’arrencar. D’altra banda, el Consell de la República no ha reunit mai l’Assemblea de Representats. Se suposa que els parlamentaris independentistes són l’assemblea republicana a l’exterior. Però com que mai s’han reunit, no està clar quin suport tenim ni quin encàrrec se’ns fa. Tinc la sensació que aquest tema no és gens prioritari per Esquerra. Ja ho veurem. No vull sonar derrotista però crec que és un projecte que tot i no estar aparcat no s’està movent com caldria.

“Tinc la sensació que aquest tema no és gens prioritari per Esquerra. Ja ho veurem. No vull sonar derrotista però crec que és un projecte que tot i no estar aparcat no s’està movent com caldria.”

 

Respecte a la famosa frase “estàvem jugant al póquer i anàvem de farol”, creu que l’independentisme no tenia prou base social per tirar endavant el resultat de l’1-O? Per vostè quin ha estat l’error principal de l’independentisme?

CP: Rotundament no. Penso que l’1 d’octubre va demostrar que hi havia base social i, l’endemà va demostrar que el lideratge polític no estava a l’altura d’aquesta base social. El mandat de l’1-O segueix vigent mentre no n’hi hagi un altre. Els catalans que van votar aquell dia estan pendents de veure què passa. El normal és que un electorat que s’ha autodeterminat reclami que això s’executi. Arribats fins aquí, el com és una discussió més delicada. Però dir que no hi ha un mandat…

“Penso que l’1 d’octubre va demostrar que hi havia base social i, l’endemà va demostrar que el lideratge polític no estava a l’altura d’aquesta base social.”

 

Vostè va formar part del secretariat de l’ANC, quin paper creu que ha de tenir l’ANC? Quan vam entrevistar Liz Castro pensava que l’ANC havia de ser fidel als seus orígens i estar completament allunyada de la força dels polítics.

 CP: La situació és prou difícil per a tothom. Si el mandat de l’ANC és el de la independència de Catalunya, tenen molta feina a fer. Puc compartir les crítiques que fan al Govern Torra, perquè és evident que qui governa no està complint cap mandat republicà. Segurament, hem après la lliçó que des de les institucions no es poden fer tantes coses com ens pensàvem. Posar els governs europeus a davant  de la necessitat de comprometre’s i no mirar cap a una altra banda requerirà accions de desobediència civil contundents i de llarga durada. Això no és simbòlic i en aquest terreny l’Assemblea i altres col·lectius poden fer moltes coses.

“Puc compartir les crítiques que fan al Govern Torra, perquè és evident que qui governa no està complint cap mandat republicà. Segurament, hem après la lliçó que des de les institucions no es poden fer tantes coses com ens pensàvem.”

“Posar els governs europeus a davant  de la necessitat de comprometre’s i no mirar cap a una altra banda requerirà accions de desobediència civil contundents i de llarga durada. Això no és simbòlic i en aquest terreny l’Assemblea i altres col·lectius poden fer moltes coses.”

 

Per què va renunciar a l’escó del 21D?

 CP: Era la número 3 de la llista de Puigdemont del 21 de desembre, suposo que em van posar de 3 per això de les quotes. De seguida em van demanar que plegués per garantir la majoria que havia investir Puigdemont. El 30 de gener del 2018 em vaig adonar que m’havien aixecat la camisa.

“Era la número 3 de la llista de Puigdemont del 21 de desembre, suposo que em van posar de 3 per això de les quotes. El 30 de gener del 2018 em vaig adonar que m’havien aixecat la camisa.”

 

Ara, si ens permet, dues preguntes més personals. La primera és si tem una tercera ordre d’extradició i, la segona, si Puigdemont li proposés ser consellera de nou, tornaria a acceptar-ho?.

 CP: Començo per la darrera. És una pregunta que no es pot contestar perquè mai tornaré a estar en la mateixa condició de falta d’informació que em trobava quan ho vaig acceptar. I pel que fa a la primera, no temo una tercera ordre d’extradició, els advocats diuen que vindrà. Els jutges del Tribunal Suprem estan fent una persecució política, no són ni independents ni imparcials. Si l’han de fer que la facin.

 

Tornaria a optar per l’exili?

CP: Evidentment. Això ho vaig tenir molt clar des del dia que vaig acceptar entrar al Govern. Em van trucar una nit i l’endemà a les deu del matí ja hi era. Vaig tenir vuit hores per pensar-m’ho i probablement m’hauria anat bé tenir-ne més i hauria d’haver fet més preguntes. A la vida tot passa com passa. Ja des del primer moment vaig veure claríssim que si no en sortíem victoriosos patiríem la repressió. Tenia clar que no m’entregaria, que marxaria i que em busquessin.

“Evidentment. Això ho vaig tenir molt clar des del dia que vaig acceptar entrar al Govern. Em van trucar una nit i l’endemà a les deu del matí ja hi era.”

“Ja des del primer moment vaig veure claríssim que si no en sortíem victoriosos patiríem la repressió. Tenia clar que no m’entregaria, que marxaria i que em busquessin.”

Penso que en aquell moment, els meus companys no eren conscients de la repressió que venia. Quim Forn ho ha reconegut en el seu llibre. Quan jo els deia que Espanya era molt bèstia i entraria a matar, molts no volien ni pensar-ho. Per quin motiu ens hem d’entregar a un adversari que és autoritari i violent? Per què ho hem de fer? Respecto la justícia que preserva els meus drets però, si no me’ls respecta, per què m’hi haig de sotmetre? Si hi ha una altra ordre d’extradició em presentaré a un jutge imparcial. Naturalment que hi aniré voluntàriament. I si aquest jutge li dóna la raó a Espanya no tindré més remei que entregar-me, però jo crec que això no passarà.

“Penso que en aquell moment, els meus companys no eren conscients de la repressió que venia.”

“Per quin motiu ens hem d’entregar a un adversari que és autoritari i violent? Per què ho hem de fer? Si hi ha una altra ordre d’extradició em presentaré a un jutge imparcial. Naturalment que hi aniré voluntàriament.”

 

Com veu el PSOE actualment?

CP: Molt espanyol i poc socialista. El socialisme europeu, en general, ha fet figa i l’espanyol especialment.

 

S’ha de deixar caure Pedro Sánchez?

 CP: Jo crec que és igual. Si a Catalunya hi hagués un mínim de cervell polític unes eleccions espanyoles serien una magnífica oportunitat. Però els cervells els tenim en remull o congelats. Nosaltres hem de fer la nostra feina, tirar endavant, i ells ja respondran com puguin. Em sembla bé mantenir les portes del diàleg obertes. Ja ens avisaran si s’adonen que es pot solucionar civilitzadament emulant a Escòcia.  El que no podem és estar esperant sempre. Crec que és indiferent que hi hagi Pedro Sánchez o un altre. El judici  demostra que aquests individus no tenen els mínims de civilització. Però és evident que tant l’establishment europeu com l’americà són molt hipòcrites i ho poden pair tot.

“Tenim els cervells en remull o congelats. Nosaltres hem de fer la nostra feina, tirar endavant, i ells ja respondran com puguin.”

“Ja ens avisaran si s’adonen que es pot solucionar civilitzadament emulant a Escòcia. El que no podem és estar esperant sempre. Crec que és indiferent que hi hagi Pedro Sánchez o un altre. El judici  demostra que aquests individus no tenen els mínims de civilització.”

 

Clara Ponsatí es considera una independentista estatista o nacionalista?

 CP: Jo vull un estat perquè per funcionar en el món necessites les eines d’un estat. El vull perquè sóc catalana i no vull ser espanyola. És tan simple com això: no vull ser espanyola! I com que no és una mania individual sinó col·lectiva, hi tenim dret. Crec en el respecte als drets individuals,  la justícia social, l’estat del benestar i l’economia de mercat. Però tot això s’haurà de concretar i decidir democràticament. És evident que els països que millor avancen i funcionen són els petits. L’Estat espanyol ha demostrat abastament que nosaltres no hi cabem. Si hi volem cabre hem de canviar de cervell, hem de ser diferents. Confio que no ho aconseguiran, la nostra missió és que no se’n surtin. Són molt primitius. Durant 300 anys han intentat assimilar-nos i no se n’han sortit. Potser és perquè són uns incompetents perquè d’altres si que han assimilat les minories. Pots posar gent a la presó però, convèncer, no convenceràs. Quan aquí em pregunten perquè vull ser independent, sempre contesto que per voler-ho ser em volen tancar a la presó. No cal dir res més.

“El vull perquè sóc catalana i no vull ser espanyola. És tan simple com això: no vull ser espanyola! I com que no és una mania individual sinó col·lectiva, hi tenim dret.”

“L’Estat espanyol ha demostrat abastament que nosaltres no hi cabem. Si hi volem cabre hem de canviar de cervell, hem de ser diferents. Confio que no ho aconseguiran, la nostra missió és que no se’n surtin. Són molt primitius. Durant 300 anys han intentat assimilar-nos i no se n’han sortit.”

“Quan aquí em pregunten perquè vull ser independent, sempre contesto que per voler-ho ser em volen tancar a la presó. No cal dir res més.”