L’entrevista al vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, es va produir el desembre passat en el seu despatx institucional. És eivissenc, lletrat i professor de Teoria Política a la UPF

~

GUILLEM VALLS (@Guillem_Valls_): Vostè va néixer a Santa Gertrudis de Fruitera, a Eivissa, i ha fet política a les Illes. És un dels fundadors de Gent X Eivissa i lluitava contra el bipartidisme a la illa. Als anys 90 va participar en la fundació del Bloc d’Estudiants Independentistes de la UPF. Però, Josep Costa ha estat sempre independentista? En quin moment es va produir el seu punt d’inflexió? Quan se n’adona que és un independentista convençut?

JOSEP COSTA (@josepcosta): Bàsicament l’independentisme és el meu primer posicionament polític, des de la joventut. La meva presa de consciència política és ja independentista dins del marc dels Països Catalans perquè la faig des d’Eivissa.

“La meva presa de consciència política és ja independentista dins del marc dels Països Catalans perquè la faig des d’Eivissa.”

 

En el cas que el procés català acabés amb la independència, com creu que afectaria a la resta de Països Catalans, com afectaria a les Illes Balears, a les Pitiüses? Creu en el projecte polític dels Països Catalans?

JC: Sí. Ha de ser un projecte pensat sempre des de la lliure adhesió, en aquest cas d’una visió insular més que conjunta de les illes o de totes les terres de parla catalana. Efectivament, jo aspiraria  a que fos així perquè lliurement cadascuna de les illes, i la meva en particular, s’afegissin al projecte de Països Catalans.

“Ha de ser un projecte pensat sempre des de la lliure adhesió. Jo aspiraria a que fos així perquè lliurement cadascuna de les illes, i la meva en particular, s’afegissin al projecte de Països Catalans.”

 

Per què ha servit l’1 d’Octubre? Creu que s’ha guanyat la legitimitat?

JC: Crec que s’ha guanyat la batalla de deslegitimar l’Estat. Des de l’1 d’Octubre Catalunya forma part de l’Estat espanyol per la força, és indiscutible, no forma part en base al consentiment democràtic sinó per la força. És un Estat il·legítim des del punt de vista democràtic. Des d’aquesta perspectiva, hem guanyat la batalla de la legitimitat.

“Des de l’1 d’Octubre Catalunya forma part de l’Estat espanyol per la força, és indiscutible.  És un Estat il·legítim des del punt de vista democràtic.”

 

Vostè que va néixer a les Illes Balears,  una comunitat que actualment presideix Francina Armengol que és dels pocs dirigents socialistes que s’ha “mullat” a favor d’una República espanyola. Què n’opina de la seva figura i de la del Govern Balear respecte al Procés català?

JC: És un govern de dos partits, un de sobiranista, catalanista i republicà, i un altre de socialista. Té aquest vessant en el qual jo puc sentir-me bastant identificat i això es trasllada al discurs global d’aquest govern. El partit socialista és republicà quan està a l’oposició o quan governa amb republicans que ho són de veritat.

 

Quan es diu que  no s’han d’acceptar les condemnes del judici, com creu que això s’ha de reflectir en la societat? Creu que si les resolucions judicials es porten a Estrasburg els seran favorables? En tots els casos?

Crec que políticament no podem acceptar aquestes sentències perquè els judicis són fruit d’una persecució política, d’una arbitrarietat manifesta en l’ús de la interpretació de la llei i els tribunals. Per tant, forma part d’un Estat il·legítim que persegueix il·legítimament a gent per raons polítiques. Es pot traduir en moltes actuacions. A vegades he dit que el no acceptar les sentències, en termes generals, pot equiparar-se al que va representar la sentència de l’Estatut l’any 2010 que el poble de Catalunya no va acceptar. Es va traduir en què la pràctica totalitat del catalanisme va virar cap a l’independentisme. Aquesta va ser la resposta de no acatar aquella sentència. En aquest moment, si arriben aquestes sentències condemnatòries, el fet de no acceptar-les suposa que el poble de Catalunya donarà una resposta, la que cregui més convenient en aquell moment, però que es veurà inequívocament que no s’accepta el càstig polític arbitrari que representa.

“Políticament no podem acceptar aquestes sentències perquè els judicis són fruit d’una persecució política, d’una arbitrarietat manifesta en l´ús de la interpretació de la llei i els tribunals.”

 

Quan vam entrevistar Toni Comín, ens deia que si no es volien acceptar aquestes sentències s’ha de preveure amb antel·lació quina ha de ser la resposta. Per exemple, proposava que fos un 3 d’Octubre sostingut en el temps. Compartiria aquesta visió? Compartiria la seva visió que s’ha tractat la ciutadania d’una manera paternalista?

JC: Jo crec que és aviat. Ha de ser una resposta unitària, coordinada, i ha de ser una resposta contundent. Per tant, ha d’estar planificada i prevista però crec que encara no estem en condicions de donar-li forma. Sí que s’ha dit, i ho comparteixo, que ha de ser una resposta amb la determinació de l’1 d’Octubre i la força del 3 d’Octubre. Amb això ja es diu molt però encara no podem definir els detalls.

“Ha de ser una resposta unitària, coordinada, i ha de ser una resposta contundent. Una resposta amb la determinació de l’1-O i la força del 3-O. Amb això ja es diu molt però encara no podem definir els detalls.”

 

Aldo Frediani (@AldoFrediani): Va enviar una Carta X la Llibertat de Vilaweb a Carles Puigdemont. Explica que és la “trucada que li va canviar la vida”. Esperava aquesta trucada? Tenien relació prèvia amb el president Puigdemont?

JC: No, no me l’esperava. Jo havia tingut relació amb moltes persones de l’àmbit polític sobiranista però no directament amb el President.

 

Quina és la seva situació actual? A nivell personal li ha valgut la pena?

JC: Penso que no tenim dret a fer-nos massa preguntes quan el President, el Govern i el país, et crida a implicar-te en un moment de tanta dificultat i excepcionalitat. Crec que seria molt egoista si m’hi hagués negat. També seria inapropiat, en un moment que tenim diputats en vaga de fam, plantejar-me si els sacrificis, en aquest moment menors que a mi em suposa haver entrat en política, han valgut la pena o no. Li devem a la gent i sobretot a la gent que està patint la presó i l’exili. S’ha de fer el que estigui a les nostres mans per treure endavant el país i aquest projecte polític pel qual tanta gent ha sortit al carrer, ha invertit el seu temps i s’ha arriscat. Crec que no podem mirar enrere. Hem de mirar endavant amb tota la determinació.

“Penso que no tenim dret a fer-nos masses preguntes quan el President, el Govern i el país, et crida a implicar-te en un moment de tanta dificultat i excepcionalitat. Crec que seria molt egoista si m’hi hagués negat.”

“Li devem a la gent i sobretot a la gent que està patint la presó i l’exili. S’ha de fer el que estigui a les nostres mans per treure endavant el país i aquest projecte polític pel qual tanta gent ha sortit al carrer i s’ha arriscat. Crec que no podem mirar enrere. Hem de mirar endavant amb tota la determinació.”

Parlament de Catalunya, 11 de desembre de 2018